La Festa Major de Vilafranca 2010, al llarg dels mesos que portem transcorreguts d'aquest any, es presentava per a la colla més aviat com, dins de la seva importància, una cita de transició, després de totes les fites i moments especials que la colla va viure l'any 2009, l'any del seu cinquantè aniversari. A la hora de la veritat, però, La Més Típica del 51è any de vida dels Falcons ha esdevingut un gran cúmul d'emocions, i, amb els números a la ma, un èxit superior a la de l'any passat.
Parlant de números, el sis sembla que s'ha convertit enguany en el talismà de la colla, ja que les dues construccions de més entitat assolides al llarg dels tres dies de cercavila, actuacions i processons ens el recorden: el pilar de sis aixecat per sota, i la pira 6x6, descarregada aquesta última en dues ocasions, després de uns quants anys sense poder-la veure a la Plaça de la Vila.
Aquests èxits es deuen al dur treball dut a terme pels Falcons, sobre tot a nivell d'assaigs, en un estiu amb menys actuacions de les habituals. Aquest fet, segurament degut a la present crisi, es sumava a altres inconvenients, com les nombroses baixes que havia patit la colla a inicis de temporada, o el fet de que la comissió tècnica hagi iniciat la seva renovació. Per acabar-ho d'adobar, una caiguda en un dels darrers assaigs, el dia 26 (quan es descarregava l'escala de 10) es saldava amb una baixa important i segurament amb l'aparició de força nervis a la colla.
Nervis que es van fer palesos el primer dia de la festa, el 29, en la breu actuació a plaça que precedeix la diada castellera: L'escala de 10 va tornar a cedir quan ja s'havia coronat. En aquest punt, però, va ser quan els components dels Falcons van fer gal.la de l'empenta que els caracteritza, per girar les tornes al seu favor, decidint enfrontar-se a la pira 6x6, un dels cims actuals del món falconer. La pujada va ser força bellugadissa, la jove enxaneta va ensopegar fins a tres cops abans de poder situar-se a sobre dels últims dosos i coronar-la, i la baixada va posar absolutament al límit a tots els components del tronc, però la figura es va descarregar enmig del deliri de la plaça.
Al dia següent, diada de Sant Fèlix, l'intent del pilar de 6 aixecat per sota, just abans de que s'inicii la diada castellera més important de la temporada, ja ha esdevingut una tradició, que qualsevol vilafranquí present a plaça ja espera sense que s'hagi d'anunciar. Segurament la munió d'espadats de 6 descarregats per la colla els darrers anys en te part de culpa, però els Falcons tenien l'espina clavada de no haver-lo pogut completar durant la festa major de l'any passat. A més, un important canvi conceptual en la composició del pilar, i tenir-lo una mica curt d'assaig, feia que els de la faixa verda no les hi tinguessin totes. El pilar, però, es va enlairar i es va descarregar amb força solvència, davant de l'aplaudiment unànim dels vilatans i molts afeccionats castellers vinguts de mitja Catalunya. Es tractava d'un pilar força més pesant, on el repte era sobretot a l'aixecada final, en contrast als pilars dels darrers anys, molt més esbelts i basats principalment en la tècnica dels seus components a l'hora de defensar-los.
Finalment, el 31, el dia gran dels Falcons a dins de la festa, va venir a confirmar que per a ells la d'enguany ha esdevingut una festa major molt especial. L'actuació falconera a sobre de l'empostissat, que separa l'exhibició folklòrica dels balls i la darrera diada castellera de la festa, la van saldar amb una eficàcia i una desimboltura que deixaven ben clar que dels nervis del primer dia ja no es recordava ningú. L'escala de 10 va obrir l'actuació, assolint-se aquest cop, per fi, sense cap problema aparent. Més tard, una nova pira 6x6 descarregada, amb molta més suficiència que la de dos dies abans (dins de la evident dificultat que comporta aquesta figura) i altres figures com ara pilars de 3, torretes, un treballat 3 de 6 net amb l'agulla (que es va poder veure també en altres moments de la festa, amb i sense agulla) i per finalitzar, un emocionant pilar de 5 net i tombat.
La festiva processó del vespre va posar punt i final al periple festamajorenc dels de la faixa verda, processó en la que els Falcons van gaudir de la presència entre els seus grallers d'en Lluís Bullit, ex-pregoner de la festa i graller extraordinari. Val a dir que els grallers de la colla també han patit una renovació total aquest darrer any, i que aquesta festa n'ha suposat la eclosió definitiva, una ocasió segurament molt especial per a tots ells.
Ara els Falcons encaren el trimestre final de la seva temporada, que els ha de dur a la celebració del seu aniversari, a començaments de desembre. Allà intentaran segurament seguir ben agafats al número sis, repetint les construccions assolides, i fins i tot afegint-hi nous reptes, com ara la piràmide drets, que s'ha provat durant la festa major en diferents alçades i composicions, tot buscant trobar-li la clau. La monumental escala d'11, carregada l'any passat, també la tenen entre cella i cella."
Lluís Domènech
Dep. de Relacions Públiques
FALCONS DE VILAFRANCA
www.falconsdevilafranca.cat
